El feminisme afronta avui un dels seus debats més grans: la qüestió trans. Els termes sexe, gènere i dona són el centre d'una agra disputa. Des de la tradició feminista compromesa amb la justícia sexual i la igualtat efectiva entre dones i homes, Alicia Miyares dissecciona la distinció sexe/gènere; el sexe és una dada biològica innegable i el gènere el conjunt de disposicions, estereotips i ideologies que condicionen la desigualtat social patida per les dones. La doctrina queer/trans impugna aquest binomi: nega el sexe com a categoria biològica, condemnant-lo a la irrellevància política i jurídica, mentre afirma el gènere com una identitat autopercebuda i subjectivament autodeterminada. Això condueix al perill d'ocultar l'opressió femenina com a realitat social, a favor de polítiques subjectives d'identitat de gènere. Aquesta tendència es reflecteix en làmbit legal, comprometent el sentit de lleis contra la discriminació per sexe o orientació sexual. En exposar les connexions amb el transhumanisme, ideologia prometeica que augura la intervenció total en la condició humana, i les seves derivacions en noves formes de misogínia, Miyares proposa una argumentació renovada per un feminisme que no dilueixi el significat tradicional del binomi sexe/gènere i, per tant, que no naufragui en un caos d'identitats i trampes conceptuals que l'aboquen a la fragmentació, l'emmascarament i la despolitització.