Ja no existeixes, Giovanni, em dic trontollant els dits sobre les galtes al feix de llum del matí. He oblidat l'hàbit del comiat. Ajupir-se sobre les cendres de l'extingit. Recollir-les amb els palmells junts. Exhibir-les al saló, a la vista de tothom, en un got canop de cap felina perquè se't miri amb el respecte reverencial que es deu als morts. Amb la paciència immòbil del record que domina la totalitat del temps. Vas durar el que dura la pols a les conques de les mans un ventós dilluns al matí, i com la pols et vas clavar a la gola. Vas sacsejar el nas i els bronquis, vas infectar la condició de la permanència fins que un esternut et va lliurar a la suma rodona del vent. A la invisible compostura dels avantpassats. Vas passar com passa una febre septembrina. Com un refredat per un corrent d´aire imprevista. Només ens vas debilitar. Ja no existeixes, Giovanni, perquè un tall de sol no és suficient per tornar-te a aquest feix de llum vertiginós. No existeixes, em convenço, tamborejant sobre les galtes els dits. Aquests mateixos dits que van ser els teus durant un temps. El continu ser i no ser aquest cos, veure com esdevé a poc a poc una altra persona, l'alegria, la sorpresa i també la sensació de buit d'aquest nou naixement, Giovanna Cristina Vivinetto ens les explica amb el ritme vertiginós i encantador del seu mala llengua poètica. La mare filla que neix d'un pare sublimat i esborrat, que recorre les etapes d'aquesta transformació dolorosa i heroica, no té penediments ni pors, però té la urgència d'explicar què ha passat. No per trobar justificacions, sinó per lliurar-nos a aquesta filla inesperada en tota la legitimitat. Del pròleg de Dacia Maraini

Giovanna Cristina Vivinetto (Siracusa, 1994). Llicenciada en Filologia Moderna, resideix actualment a Roma i és una de les poetes amb més projecció i reconeixement del seu país. Dolore minimo (Interlinea, 2018) és el seu primer llibre de poemes i va ser el primer a Itàlia a abordar en vers la qüestió trans. Amb ell va guanyar, entre d'altres, el prestigiós Premi Viareggio Rèpaci Opera Prima, el Premi Alda Merini i el Premi Terre di Castelli per a menors de trenta-cinc anys. El 2020 va publicar el seu segon llibre de poesia, Dove non siamo stati (Bur, Rizzoli). Dolore Minimo - Giovanna Cristina Vivinetto quantitat