“M'agrades. Estic boig per tu, Nozue. Em tens trasbalsat.” Anar a dormir, despertar-se i anar a treballar. Aquesta és la trista rutina en què Nozue, de trenta-nou anys, s'ha sumit; la mateixa trista rutina que ho ha arrossegat a ficar-se de ple en una depressió esgotadora. Un bon dia, un dels seus empleats, Togawa, de vint-i-nou anys, comença a mostrar preocupació per la seva salut i, encara que ho faci amb certa aspror, és evident que el seu interès és genuí. La seva estratègia per apujar-li l'ànim —una teràpia antiedat amb què Togawa pretén tornar-li a Nozue la seva joventut— comença amb un dinar improvisat en una cafeteria on ofereixen coquetes. A partir d'aquest moment, Togawa dedicarà tot el seu temps lliure a Nozue i, com més s'acosti, més es preguntarà aquest quines intencions ocultes té el seu preuat empleat…