(Text del llibre en castellà) La història d'aquesta antologia és la història d'una passió múltiple i única: la que reuneix vida i literatura. Elizabeth Bishop va viure al Brasil entre 1951 i 1967, gaudint d'un estranyament que li va permetre ser més ella mateixa. La seva història d'amor amb Lota de Macedo, bellament explicada en el llibre de Carmen L. Oliveira Flors rares i banalísimas, publicat també per Got Trencat, li va obrir les portes de l'món cultural brasiler i la van fer ser alguna cosa més que una estrangera en una cultura que va interioritzar, això sí, a la seva manera, com no podia tractar-se d'una altra manera tractant-se d'un esperit lliure i creador com el seu. Aquesta antologia, en què va comptar amb la col·laboració d'importants poetes nord-americans com WS Merwin, Mark Strand, James Merrill o Richard Wilbur, no només és una mostra de l'interès que la poesia brasilera va despertar a Elizabeth Bishop sinó també una mostra impecable de el gran moment creatiu que va viure la poesia brasilera a la segona meitat de segle xX: una poesia que, sempre permeable a les noves idees arribades d'Europa, mai va perdre un accent propi. Els noms de Manuel Bandeira, Cecília Meireles, Carlos Drummond de Andrade, Vinícius de Moraes, João Cabral de Melo Neto o Ferreira Gullar són ja familiars a el lector de qualsevol llengua. Conviuen aquí amb altres no per menys coneguts menys enriquidors, en aquesta antologia que presenta una visió singular -per intel·ligent, viva i propera- d'un dels moments poètics més rics de el segle xx.