La festa encara és pitjor del que esperaven, així que tant Leyre com Diana abandonen aviat el retrobament de la seva antiga promoció de l'institut, al qual ni tan sols saben per què hi han anat. Tot just es van conèixer en aquests anys però, fartes de l'explosió de nostàlgia noventera, totes dues troben en la necessitat de compartir taxi una excusa per no donar per acabada la nit. Sense rumb ni intencions fixes més enllà d'ajornar dues decisions que no volen prendre, totes dues acaben deambulant fins a l'alba, a la recerca d'algun deus ex machina que els permeti creure que el present no és tan lluny del futur idíl·lic que els van prometre i que , a les seves quaranta-una cosa, se'ls segueix escapant. Escrita a peu d'escena a partir d'un taller amb els seus intèrprets, Aquesta sí que l'hem de ballar de Nando López és una obra de teatre tragicòmica i canalla en què dues dones intenten fugir de si mateixes durant les hores que conté una nit. Una comèdia àcida plena de ritme —de fons ressona el ressò de les cançons de Raffaella Carrà—, diàlegs punxants i moments que van del que és íntim al que és explosiu. Un viatge tan honest com salvatge a través de bars i carreteres cinèfiles en què els seus dos protagonistes comparteixen matinada a voltes amb els dubtes, la nostàlgia tramposa i les ganes de viure-ho —i beure-s'ho— tot.