(Text del llibre en castellà) Títol: Diré el teu cos a Autor: Marçal, Maria-Mercè
Editorial: Ultramarinos a Pàgines: 256 a ISBN / EAN 9788412260205
Data d'edició: 2020.10.07 a
Edició bilingüe a
Diré el teu cos com un conjur de plata a i reptaré el teu nom d'avenc voraç a amb el desig hissat sota tempesta.

Amb aquest tercet, la poeta Maria-Mercè Marçal (Barcelona, ??1952 - & # 8201; Barcelona, ??1998) no solament reuneix les paraules escampades al llarg de la seva sextina, rematant la seva clau estròfica, sinó que, en un exercici major de recomposició , resumeix el seu pensament, prístina tractat de literatura: el desig poderós, la paraula desitjant, el cos que apareix, un triple moviment per conjurar el món, dient-ho, perquè existeixi. Un tipus de llenguatge que, seguint a Paul Preciado, és una «tecnologia de producció de subjectivitat», exactament la mateixa usada pel Yahvista, aquest narrador ple d'amor i fúria de l'Antic Testament en el qual algú ha vist l'escriptura d'una dona de la cort del rei Salomó. Els poemaris que publiquem en aquest volum, Terra de Mai (1982) i Raó de l'cos (2000) -traduïts a el castellà per Noelia Díaz Vicedo i compassats per la seva versió original-, introdueixen dos temes que en la poesia catalana, com apunta el pròleg , «no tenen precedents: la passió amorosa i carnal viscuda entre dues dones, en el cas de Terra de Mai, i el desenvolupament d'un càncer, viscut de forma crítica i nua en Raó de el cos». Dos temes que es fan carn i fiquen vida amb les seves pròpies maneres de empellarse i residirse. I no és casualitat que les formes usades, la sextina i el vers lliure, constitueixin dos extrems de l'elaboració poètica, ja que es busca la tensió, la ruïna d'on ha de sorgir nova la veu. Maria-Mercè Marçal és la poeta en llengua catalana més important de finals de segle XX, d'aquí que sigui una influència inqüestionable en la poesia catalana de el present i un objecte constant d'estudi. La seva veu, des de les primeres paraules, és la veu enterbolida de l'compromís: A l'atzar li agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol blau de ser tres voltes rebel.