(Text del llibre en castellà) La poesia ha estat en tot temps un gest de rebel·lia i d'emancipació. Tots els poetes van somiar alguna vegada que les paraules tenien un poder tan gran que amb elles serien capaços d'escometre la transformació dels sistemes polítics, acabar amb la desraó i crear una justícia veritable. Adrienne Rich, una de les poetes nord-americans més populars i celebrades de segle XX, també va somiar amb la fi de la desgràcia humana i amb la instauració d'una nova harmonia. Tot el seu combat contra l'opressió de les dones ho va concentrar en les paraules: en redefinir-, en donar-los un nou ús, un nou sentit, on tota la història de violència contra elles fos jutjada i reescrita. El somni d'una llengua comuna és un dels seus llibres més emblemàtics, el poemari en què el seu combat i les seves idees van trobar el seu punt més alt i més clar. En ell parla de el poder de les dones, dels amors entre elles, bells i prohibits, i reprèn una de les metàfores més antigues de la tradició literària: la naturalesa i la seva semblança amb el cos femení. Però sobretot és un llibre que qüestiona l'opressió i el silenci de les dones, i que imagina el que només els grans poetes han somiat: la creació d'una llengua comuna que permeti comprendre'ns de forma veritable, sense ferir-nos, sense violentar-, on la existència no sigui una batalla entre tots nosaltres sinó l'afirmació d'una nova harmonia, entre homes i dones, entre l'ésser humà i la natura, una llengua per somiar per fi junts la nostra humanitat comuna. Edició bilingüe anglès - castellà.