(Text del llibre en castellà) Diu l'autora d'aquest poemari que les flors no intimen amb el poder. I, però, en el seu nou poemari Blanca Llum Vidal (Barcelona, ??1986) ens ofereix una experiència d'intimitat poètica tan florent com poderosa. Florent perquè AQUEST amor que no és o resulta ser una pura germinació de llenguatge que pol·linitza a l'lector amb el seu ritme i el seu lèxic voluptuosos. I poderosa perquè, com tota pol·linització, implica una possessió asexuada o que supera els sexes -aquí es obra en el text-, potència per donar lloc a noves i fecundes floracions. Aquest poemari és un cant coyundado i crescut en el cant dels cants que és el Càntic dels Càntics, però també és un viatge vegetal, com aquells viatges i flors de Mercè Rodoreda, escriptora benvolguda per la poeta. Però viatge a l'arrel de què? ¿Flor cap a on? Punyeteres flors, delicioses arrels les que aquí brollen, desestabilitzant les nostres idees d'amor, d'ordre, per ensenyar-nos que el llenguatge de l'poema sempre revoluciona. Amb la publicació del seu nou llibre, Blanca Llum Vidal confirma que és una de les veus més interessants de la poesia recent. El poemari ve perseguit amb audàcia per la seva traducció a l'castellà, Aquest amor que no és un, realitzada per a l'ocasió per la poeta Berta García Faet (València, 1988).