Publicada el 1974 i escrita quan tenia 28 anys, l'autobiografia d'Angela Davis és una radiografia fonamental de les lluites socials als Estats Units durant els anys seixanta i setanta, període en què es va convertir en una icona del Moviment d'Alliberament Negre. A les seves pàgines, Davis exposa el punt de vista d'una militant afroamericana i la seva visió particular del moviment negre i el feminisme, en un dels moments més efervescents de la història política recent, quan l'imperialisme nord-americà estava a la defensiva tant a l'exterior (Vietnam, fronts d'alliberament, etc.) com a l'interior. Va ser en aquest període quan va ser perseguida i empresonada per diverses autoritats, falsament acusada de segrest, conspiració i assassinat. Més que idees abstractes, teories o exercicis intel·lectuals trivials, el que trobem en aquest volum és una profunda preocupació per la dignitat de la gent, en un moment històric en què la lluita per aquests valors es lliurava a vida o mort. I Davis va lluitar per la vida de molts com si fos per la seva pròpia.