De vegades la infelicitat necessita coartades per mantenir el seu pes». Una novel·la crua, sincera i commovedora que molts voldrien que només fos una ficció. Es pot sobreviure a la infància, però hauràs de passar tota la vida intentant conviure amb el mal de ferides. I, si no, que ho preguntin a Tomás Yagüe, un home gai de cinquanta-dos anys que no ha pogut evitar construir la seva biografia a partir del rebuig, el silenci i la manca de comprensió del seu entorn davant l'assetjament escolar i el maltractament que va patir de nen. Ara que, després de trencar amb la seva parella, torna a casa per Nadal com resen els anuncis, haurà de tornar a furgar a la ferida i emprendre un viatge emocional en què afloraran dolorosos records, però en què aprendrà a perdonar-se, a deixar de culpabilitzar al seu entorn i abandonarà la imatge de si mateix que li ha fet viure habitant-ne el marge durant tots aquests anys. Uns dies que el portaran al límit i suposaran un tomb definitiu a la seva vida.