Per fi: aquí hi ha els prolegòmens de la gran obra, l'aurora boreal del cicle, el llenç secret de la fresca, el solar on es va construir la catedral de set pilars, el prefaci del mateix Marcel, la recerca de temps perdut. [...] Proust ha tornat, únic i visionari com sempre» ( J. Garon, L’Obs). Així han saludat unànimement els experts i la crítica la troballa d'aquest tresor literari: un manuscrit mític que veu la llum després de la mort del propietari, Bernard de Fallois. Escrits entre 1907 i 1908, amb aquests episodis emblemàtics i fundacionals de la seva obra mestra es penetra per art de màgia a la memòria proustiana com si es tractés d'una primigènia autobiografia en què els personatges i els llocs sorgeixen en tota la seva nuesa i conservant els seus noms autèntics —l'àvia Adèle, la mare Jeanne i un jove Marcel estremidorament «humà, amorós, atent amb la seva família, fidel i generós» (A. Compagnon, Le Figaro Littéraire).