(Text del llibre en castellà) La història de l'edició i el món literari espanyol dels últims cinquanta anys, per un dels seus protagonistes fonamentals.

Quan en 1955 travessava per primera vegada el llindar de l'vell edifici barceloní de Seix Barral, Jaime Salinas no sospitava que durant els següents trenta anys anava a protagonitzar una profunda transformació de l'món editorial espanyol. En efecte, la seva gestió a l'front de segells tan fonamentals com Aliança, Alfaguara, Aguilar o l'esmentat Seix Barral li va permetre idear projectes imaginatius, modernitzar catàlegs i, sobretot, ser un testimoni privilegiat de les grandeses i vanitats d'escriptors, agents i editors , des dels seixanta en endavant, retratats en aquestes pàgines de forma implacable.

La copiosa correspondència que Salinas va mantenir durant anys amb la seva parella, l'escriptor islandès Gudbergur Bergsson, sumada a nombrosos testimonis personals, li ha permès a professor Enric Bou armar aquest llibre, que funciona com unes singulars memòries. Jaime Salinas apareix en elles com un observador irònic i agudíssim, tan sincer com desencantat, de les febleses, enveges, maldats i polèmiques de la vida literària espanyola, plena també, no obstant això, de talent, intel·ligència i poder creatiu. Quan editar era una festa és sobretot el fascinant retrat d'una època i un país en el qual un grapat d'autors i editors van lluitar contra els elements per deixar enrere la desídia cultural.