(Text del llibre en castellà) Continuació de "Havíem guanyat la Guerra". En aquest llibre, Esther Tusquets narrava la seva vida des de la infància fins a la fi dels seus estudis universitaris; és a dir, des de la guerra civil (va néixer l'36) fins als anys 60, quan ella acaba els seus estudis universitaris. A "Confessions d'una vella indigna", narra la seva vida des que acaba els estudis universitari i comença amb la seva tasca editorial fins ara mateix, quan l'autora té 73 anys, Els anys en què inicia la seva funció editorial, creant editorial Lumen, coincideixen amb l'anomenada "gauche divine" barcelonina (grup cultural en què es barrejaven arquitectes -Oscar Tusquets, Oriol Bohigas, Jordi Garcés, Cirici Pellicer-, editors joves -Jorge Herralde, Beatriz de Moura- i no tan joves -Carlos Barral, Josep M . Castellet-, poetes -Jaume Gil de Biedma., Carlos Barral-, cineastes de l'escola de Barcelona, ??periodistes, pintors, etc) i un moviment cultural i progressista que s'oposa a la dictadura franquista. Tusquets parla dels autors que coneix i edita (Vargas Llosa, Pablo Neruda, Ana María Matute, Julio Cortázar, Quino,...), L'expansió de que va començar com a petita editorial i el pas de la mateixa (Lumen) a una multinacional (Randomhouesa Mondadori) les regles de joc eren altres i van acabar per eliminar-la de Lumen. Parla de les seves relacions amoroses, dels seus pares, dels seus fills, de l'envellir, amb la pasmante sinceritat habitual en l'autora, parlant dels aspectes positius i negatius no ja de la personalitat dels seus pares o amants sinó dels seus propis fills. Esther Tusquets, al llarg demuchos anys, deia en privat: "Acabaré sent una vella dama indigna, faré el que vol i diré tot el que penso". Aquest és el sentit de el llibre: "la vella dama indigna" diu el que pensa de tot i de totes les persones (famoses i no famoses) a què dóna cabuda en aquestes memòries.