Iñigo Lamarca és homosexual i aquest llibre no es limita només a donar-ne testimoni, sinó que constitueix una reivindicació del dreta a viure amb total normalitat la seuva condició. El llibre comença amb els records d'infantesa: és a dir, amb una crònica esfereïdora que ens mostra el conflictiu despertar sexual d'un nen a qui, per mitjà de la coerció, li van imposar les normes pròpies del model heterosexual. A l'adolescència, mentre el nen es va transformant en adult, aquest conflicte es converteix en un infern. Per plasmar sobre el paper de la manera més fidel possible del drama interior que va viure, l'autor s'ha servit de trossos del seu diari personal. Lamarca és homosexual, sí. Però no es només homosexual. És, per sobre de tot, una persona, una persona compromesa amb la seua societat, tant pel que fa a l'àmbit de la cultura com al de l'acció civil. Una mostra d'aquest compromís és l'alta responsabilitat institucional que actualmenyt desenvolupa com a Ararteko (Síndic de Greuges).