(Text del llibre en castellà) En les albors de segle XX, artistes i crítics mexicans es repetien la mateixa pregunta: on és l'art nacional? Les obres realitzades fins llavors eren fruit d'una societat feudal, d'una nació sotmesa a idees estrangeres i enamorada de visions que venien d'ultramar. La inexistència d'una escola mexicana duia a la recerca d'una estètica que no estigués subjecta només a el gust dels compradors ni a l'autoritat dels preceptors. Membre destacat de la generació que faria possible aquest somni, Diego Rivera va decomissar amb ulls modestos i profunds la realitat mexicana, posant a el servei de la seva terra aquesta imaginació tan peculiar que acabaria per marcar de forma indeleble a l'art nacional. Diego Rivera, llums i ombres, de Raquel Tibol, narra el paper de l'artista en la formació de l'escola més important que ha tingut l'art a Mèxic, així com els aspectes polítics i socials que van marcar la seva vida: la influència del seu pare, els anys de treball a Europa, la revolució mexicana, la revolució russa, amb la qual va establir una estreta relació a través de Maiakovski, i la seva relació amb Frida. Gràcies a aquest llibre, i de la mà d'una intel·lectual de prestigi que va conèixer personalment a Diego i Frida, el lector podrà acostar-se a les llums i ombres que van il·luminar l'obra d'un dels artistes més importants que ha tingut Mèxic