Una nova, revolucionària i molt documentada aportació als estudis sobre Marcel Proust. Encara que avui gairebé ningú ho recordi, Marcel Proust va escriure A la recerca del temps perdut, gràcies a una extraordinària capacitat de percepció que li va permetre veure què ningú va poder. Els seus contemporanis el van considerar un «mèdium despert» i en van parlar en termes que avui el vinculen als fenòmens psíquics. Aquest fet ?demostrat a les pàgines d?aquest estudi? va ser silenciat per la crítica literària... fins ara. Telepatia, clarividència i premonició són temes que van impregnar la mirada d'una de les obres més grans del seu temps. El poder evocador de noms, llocs i coses, fins i tot el seu projecte de viatjar a la memòria per trobar-se amb l'origen de tot, es desvetlla com l'aventura d'una consciència expandida. L'escriptor i les ciències psíquiques reivindica aquesta capacitat, la contextualitza i aporta una visió més completa que mai de la ment de Proust. «Bertrand Méheust ha trobat la peça que faltava per interpretar la història recent de la literatura francesa: fins i tot la cèlebre ?magdalena de Proust? té a veure amb les seves desconegudes capacitats paranormals.» Javier Sierra, escriptor i premi Planeta de novel·la.