El llibre Amniocentesis hi trobem poemes com puncions per tal de veure com progressa la gestació d’allò que creix imparablement a les entranyes del poeta: la mort, la certesa del darrer i absolut silenci. I amb la ciència com a guia per a un entomòleg que escriu poesia com qui descriu una espècie desconeguda, amb un apassionament no exempt d’ironia. Però també contempla altres silencis d’altres vivències, perquè al capdavall això és el que iguala els éssers vius: la mortalitat, tot i no parar de cercar la immortalitat.