Amors sense casa Poesia LGTBQ catalana
«Teniu a les mans un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys. Un seguir les traces d’aquelles maneres de voler, d’estimar, de desitjar i de ser que en un moment o un altre, com la poesia mateixa, no han encaixat en la norma.» —Sebastià Portell «voldria el teu amor per definir el meu sexe.» Francesc Garriga Barata «El teu sexe i el meu són dues boques.» Maria-Mercè Marçal «juntes, inventem noves cal·ligrafies que esgrafiem amb mots i brases a la pell,» Nora Albert «M’he obert pas entre més homes com jo.» David Vilaseca «Entabanàvem el temps amb la fortor d’un perfum censurat.» Biel Mesquida «Vaig embenar-me els pits i em vaig posar colònia d’home.» Bel Olid
Sebastià Portell Ses Salines, 1992. Escriptor, dramaturg i estudiós de l’àmbit del gènere i la sexualitat. Ha publicat diversos títols de teatre i narrativa, dels quals destaquen la novel·la El dia que va morir David Bowie (2016), que el va fer mereixedor del Premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any, els contes de Maracaibo (2014) o les obres teatrals Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de teatre) i Transbord (2018).