Amorf, líquid i abominable és com Brànquies (Premi Miquel Bauçà de Felanitx 2017) s’esflora. Amb l’extorsió i la sensualitat de la marea feta carn, de la carn feta marea. Un esverar-se la insània i la violència, la calç xopant el cos. L’asfixia i la respiració. Així, el mar pesar el sexe, els ulls, les venes. Brànquies per aliar la destrucció, profunda, de l’aigua.