Fos com fos aquest primer llibre de poemes, ho són, té la gràcia i la profunditat d’una humanitat que s’emociona encara amb les coses més immediates de la nostra vida, siguin en la contemplació de la natura en el sentiment trobat, com a ésser humà, en aquell moment precís i concret, penso que el poeta, l’Àngel, quan ens dóna això ens està oferint la seva percepció intacta de les coses, de la vida, la visió no retòrica que ofereix el curt espai que permet aquestes formes poètiques, una descarrega del buit sentit de les coses plenes, una visió zen tan poc carregada del soroll que tant sobra avui dia, on hi ha paraules per a tot i a pertot, una imatge curta, una visió curta per un món saturat, això és el que avui, encara, fa viva i possible la creació d’aquestes formes breus que no ens deixen indiferents.