(Text del llibre en castellà) De Antinoo sabem el seu nom, la seva procedència -l'antiga Bitínia, a la costa de la Mar Negre- i que era l'esclau favorit de l'emperador Adrià. També que es va suïcidar de manera ritual per a procurar el bé del seu amo, i que més tard aquest va erigir una ciutat en el seu nom -Antinópolis- i el va convertir en déu. No té res a veure aquest "Antinoo" amb els poemes que han configurat les personalitats de Caeiro, Reis, Álvaro de Campos o el ortónimo Pessoa. Aquí Pessoa mostra un altre quefer, un altre poeta. Un poeta retòric, arcaïtzant, més proper a Wilde en el seu preciosisme i artificiositat estilístiques que a qualsevol dels heterònims portuguesos, en el qual apareixen les influències cultes de la seva joventut, les lectures dels poetes clàssics anglesos, molt especialment els romàntics. Amb aquesta reedició posem en mans dels lectors una Pessoa fins ara introbable.