Cal rendir-se davant de la bellesa d'aquest poema d'amor apocalíptic. De totes les cendres de Troia, encara en desprenen calor les dels enamorats. Caretes fora: “serà l'amor i no els Estats Units d'Amèrica / ni la poesia / qui ens salvi”. Aconsegueix que “el Lemi” siguin tots els estimats del món, que els lectors siguem tots els amants del món. […] Ens trobem també davant d'un dels poemaris d'amor més bonics, estupefaents, profunds i alegres —l'alegria, aquesta trinxera— de la poesia recent en català. Rodrigo García Marina ens ofereix un llibre ple de plecs, d'estrats, de possibilitats. No s'avança per les seves imatges sense un enlluernament, no surt a la tornada dels versos, no s'acaba sense una revelació. De l'epíleg d'Alberto Conejero