Em va portar molt de temps, i el pas per dos països que no eren el meu, per adonar-me que per ser un mateix és sempre millor estar amb un altre, sobretot si l'altre pertany a una espècie diferent, és a dir, si és totalment no un". "Em resisteixo, apago la llum, si és nit de lluna puc veure fora, és com disposar-se a dormir en un avió, el que no puc prendre per anar a Buenos Aires perquè estic malalta, el que no podria prendre si no ho estigués perquè estem en plena pandèmia. I la meva faldilla, que era abans lloc de trànsit per a un que un altre felí, passa a ser lloc cobejat”.