(Text del llibre en castellà) «Adela i Amanda se separen. Que ningú es sobresalti, que ningú es ruborice, cal admetre que aquestes coses passen. És la notícia del mes i ja s'ha estès per tota la comunitat. -Però si se les veia tan bé! Doncs, ves per on, estaven avorrides, desmotivades, apoltronades i s'havien posat les banyes mútuament. Ara Amanda ha trobat un piset de 40 m2 i amb els estalvis d'una antiga herència i el bon moment per a la compra immobiliària l'ha adquirit a preu de saldo i s'ha instal·lat en ell. La gata ha quedat en custòdia compartida. » Les vides d'un grup d'amigues al Poblenou barceloní són el nucli central d'aquesta novel·la que ens endinsa en una varietat de temes de rabiosa actualitat. Des de la obsessió per tenir parella fins a la situació de les persones LGBTQ en la tercera edat, passant pels nous models de família. Un ampli ventall de personatges poblen aquesta història que es desenvolupa durant el període més gris de l'any. Enia, la locutora de ràdio més interessada per l'amistat que per l'amor romàntic; la Noe, mare soltera d'un noi, Max, a què desitjaria veure convertit en fèmina; Lola i Rosa, parella tradicional amb dues nenes, l'adoptada, impertinent Clarita i la seva germana Lunila, adolescent rebel i amb inclinacions queer; Adela i Amanda, protagonistes d'una sagnant separació, i tres àvies amb molt a explicar. Per arrodonir el quadre de personatges, no podien faltar les mascotes: el gos Pi i Quasigato, un felí alguna cosa estrafet. De nou, Isabel Franc ens presenta la vida de les lesbianes des de dins, amb tendresa i amb humor, però, en aquesta ocasió, afegeix elements nous que, a més de divertir-nos, ens faran reflexionar deixant-nos sempre un agradable sabor de boca. Guanyadora de el VII Premi Terenci Moix de narrativa gai i lèsbica de la Fundació Arena, Elogi de l'Happy End és, sens dubte, una de les novel·les més sòlides i madures de la seva autora. VII PREMI TERENCI MOIX DE NARRATIVA GAY I LÈSBICA DE LA FUNDACIÓ SORRA