La passió segons Renée Vivien, que va obtenir, entre d’altres guardons, el premi Carlemany 1994, Maria-Mercè Marçal recrea amb destresa i ofici la societat i l'atmosfera d'una època encisadora i cruel alhora, i tan seductora com ambigua. Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d'origen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l'aparició d’un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la belle époque, hi desfilen des d'un burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en l'adolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre d'altres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades d'escriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també de Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes.