Eren tots joves i provincians, i en tots era tan ferma la convicció política com el desig de lliurament al Partit. Havien après la diferència entre el valor de canvi i el valor d'ús, però la seva cèl·lula va quedar desmantellada i van ser enviats a Madrid, on aviat esbrinarien que els perills de la vida personal també assetgen els joves comunistes. La seva divertida peripècia, plena de sorpreses, discorre a través de diversos eixos: l'Espanya dels darrers anys seixanta, Madrid i els seus conflictes universitaris, i sobretot els salts d'identitat del protagonista, que, al marge de la lluita política, «pateix de sentiments» i es veurà embolicat en una successió de llances eròtics i familiars de comicitat irresistible. Després, quan aquest protagonista-narrador s'allunya d'aquell entorn on convivien recius dirigents del Partit, escrupolosos intèrprets de Lukács i Freud i una estrafolària galeria de «despulles del Fascio», la novel·la adquireix ressonàncies metafòriques que transcendeixen la doble personificació d'un heroi escindit entre el compromís d'una «servitud voluntària» i les dolçores del «personal». El retrat d'una època i d'una generació, els fetitxismes de la militància, la crisi de les creences dogmàtiques, les fuites d'una veu que oscil·la del jo a nosaltres, s'integren i s'enriqueixen amb una reflexió subtil sobre els simulacres de la ficció i la possibilitat revolucionària de canviar o reinventar la realitat rebuda. La saviesa narrativa de Vicente Molina Foix, que sorprendrà els seus lectors pel sostingut i brillant recurs irònic d'una prosa que troba en tot moment l'equilibri entre allò sublim i allò grotesc, fa de La Quincena Soviètica una fita importantíssima en la trajectòria literària de el seu autor i un dels més significatius èxits de la narrativa espanyola contemporània.