(Text del llibre en castellà) L'autor cubà Abilio Estévez manté una antiga i estretíssima vinculació amb el gènere teatral: assessor dramàtic de diverses companyies, és també autor d'obres teatrals. 'La veritable culpa de Juan Clemente Zenea' o 'La nit', Premi Tirso de Molina 1994- guardonades i lloades per la crítica i el públic. És una autèntica sort poder incloure ara en el nostre catàleg una mostra més de l'personalíssim talent literari d'un escriptor que, com ja va demostrar amb la narrativa, també en el difícil art de l'monòleg teatral aconsegueix enlluernar, sorprendre i hipnotitzar el lector amb un llenguatge dens i carnal. Les tres peces de «teatre unipersonal» que componen aquest volum van ser escrites entre 1993 i 1996 i responen a peticions expresses formulades a l'autor per directors teatrals o actrius com Vivian Acosta. La difícil circumstància que en aquells anys travessava l'illa després de la caiguda de l'bloc socialista explica el desencís, la desesperança i l'escepticisme que acusen els seus protagonistes, així com el to nostàlgic i pessimista de cada un d'aquests monòlegs, que han estat representats en nombroses ocasions, tant en escenaris de l'Havana, Madrid i Barcelona com de Miami i Nova York. El primer, 'Santa Cecília', és un veritable cant a una Havana condemnada a desaparèixer per sempre i en el qual una dona gran, ofegada i enclaustrada en el fons de la mar, lamenta la destrucció i la ruïna de la màgica capital cubana i l'extinció d'un ritme, un esperit i tota una forma de vida. Per la seva banda, 'Freddie' evoca la figura de l'mític Freddie Mercury, paradigma de la llibertat, l'hedonisme i l'exaltació de la vida com goig. Finalment, 'El nan en l'ampolla', en clau d'humor, és, però, una desolada metàfora de la condició humana, empresonada en una circumstància històrica concreta que l'obliga a moure entre l'absurd i el malson.