Després de divorciar-se de la seva dona, el protagonista de Cançó per a homes grans comença a ficar-se al llit amb altres homes. Una successió de cossos sense nom va definint un camí a través del qual el narrador assumeix que lhome que vol arribar a ser manté un conflicte amb lhome que va ser fins fa poc. Barcelona es converteix en un refugi gràcies a un amant, Martí, un antiquari que també manté una relació amb Sarrià, un home més gran. S'obre així una nova etapa vital en què el personatge principal s'haurà de replantejar la relació amb Carolina, la seva exdona, així com la que manté amb la part femenina del món. Mentrestant, les preguntes i l'estupor se succeeixen: què és el que entenem per masculinitat? Quins són els ressorts del desig i què els mou? Podríem afirmar que escriure s'assembla molt al sexe? I per què ens afanyem a convertir l'erotisme en una cosa bruta quan realment no hi ha res més obscè que l'avarícia? Cançó per a homes grans explora possibles respostes a totes aquestes qüestions mitjançant un procés vivencial comptat sense embuts, però amb tendresa.