Personatge escàpol, protagonista fugisser d’una fantàstica aventura de renovació cultural, Lluís Montanyà ha passat de puntetes a la història com un dels signants, juntament amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí, del document més important de l’avantguarda catalana: el Manifest groc (1928). Era ell aleshores no solament un dels millors amics del crític d’art i de l’épatant pintor, sinó company de redacció a la revista sitgetana L’Amic de les Arts, en la qual tenia al seu càrrec la secció de la crítica literària. Des d’aquí Montanyà parlà de les noves tendències creadores dintre i fora de Catalunya, defensà les més recents formes d’expressió artística, i en definitiva va esdevenir un ferm valedor de l’avantguarda i la modernitat.