Quan Virginia Woolf va publicar Les onades, havia complert quaranta-nou anys. Partint d'aquesta etapa de maduresa i experiència, la prosa de Virginia Woolf recorre al monòleg interior per submergir-nos a la vida de sis personatges, des de la infància fins a la vellesa. Més que davant d'una novel·la, el lector es troba davant d'un ordit de formes, sensacions, colors i sons que segueixen la cadència i el compàs de les onades: sempre iguals, sempre diferents, omnipresents. El text de Woolf flueix, igual que aquestes onades, de manera fugaç, eterna, i converteix aquesta novel·la en una obra clau per comprendre la literatura del segle XX.