«La senyora Dalloway va dir que aniria ella per les flors.» Clarissa es prepara per fer una festa i, pel camí, es creuen antics amants, amistats d'infància i un excombatent suïcida. Sota la seva aparent senzillesa, aquesta premissa amaga una estructura complexa, en què el passat i el present s'entrellacen en un intrincat joc narratiu. L'autora empra la cadència rítmica de la seva prosa –que flueix com les consciències dels seus personatges–, els salts temporals i els diferents punts de vista per demostrar que darrere del món figuradament ordenat que envolta Clarissa subjau un caos interior. En aquesta novel·la, Virginia Woolf trenca amb la narrativa britànica tradicional i proposa una magistral reflexió sobre el pas del temps, el feminisme i la bogeria.